dimecres, 18 de juny de 2014

Els exilis, injustícies d'avui i de fa 75 anys


"Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena, /lentament sense dir re.../ si la lluna feia el ple/ també el feu la nostra pena".  (Poema 'Corrandes d'exili', de Joan Oliver)


Alumnes de ESO y Secundària a la frontera de Portbou i Cervera. ©Catalunya amb ACNUR


El passat 16 de maig, l'equip de l'ACNUR van col·laborar en un homenatge a les persones que el 1939 van haver d'exiliar-se a França després de la Guerra Civil espanyola. Una commemoració que va servir per remarcar la necessitat de treballar amb la pau i la memòria per evitar migracions forçades, com les que seguim vivint avui en dia a Síria, Sudan del Sud o Iraq.
Organitzat pel Memorial Democràtic de la Generalit de Catalunya, 200 alumnes de ESO y Secundària de Barcelona y Girona (en concret, de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Sentmenat, Barcelona, Figueres i Vilafant)  juntament amb representants de l'ajuntament de Portbou i altres entitats vam creuar simbòlicament un dels passos de fugida més utilitzats durant la Retirada, al gener de 1939.  Probablement el moment més emotiu va ser l'aplaudiment de tots a la Lluïsa Miralles, que va recórrer de nou els últims quilòmetres que va realitzar amb la seva família fa 75 anys a la recerca de llibertat i seguretat. 

Catalunya-Colombia, els exilis continuen

Alumnes al acte del teatre de Portbou. ©Catalunya amb ACNUR
L'acte d'homenatge va tenir lloc a la sala de teatre de Portbou, on es va projectar el documental 'Temps de Memòria', un vídeo al qual podeu accedir en aquest enllaç  en el què participen personalitats de la societat i la cultura catalana com la Mònica Terribas, el Josep Guardiola, el Lluís Llach o Carme e Inma Puig Antich, germanes de Salvador, l'anarquista condemnat a mort i executat durant el franquisme, fa 40 anys.

Fent el camí a França, 75 anys després. ©Catalunya amb ACNUR
Va ser un dels moments més emocionants del dia, gairebé tant com els testimonis de Manel Vila, vocal de la Junta Directiva del Comitè Català de l'ACNUR i una refugiada colombiana, que actualment viu de manera anònima a Barcelona i va haver d'abandonar el seu país per les seves idees polítiques i el seu treball com a activista. Els estudiants també van presentar els seus treballs sobre l'exili i la recuperació de personalitats que formen part de la nostra memòria històrica, alguna d'elles de la seva pròpia família.

Es necessiten diverses generacions per restablir el llaç que un bon dia es va trencar per una guerra, un conflicte social o la intolerància. I evitar els desplaçaments forçats és un dels grans reptes de tots els que treballem per la pau i la convivència. 
Però val la pena apostar per això. Ens ajudes? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada