"L'ACNUR els ajuda a organitzar els tràmits i els documents per al viatge. Després, junts amb alguns amics i amigues del camp de refugiats fan una petita celebració"
Dissabte passat, vaig conèixer un grup de nens i nenes de Sant Sadurní d'Anoia, una població de l'Alt Penedès molt maca i coneguda per la producció de cava. Ens van convidar a explicar la nostra història com a refugiades i vam muntar un camp a la plaça de l'Ajuntament. La Kaissa, una dona amaziga, els hi va explicar la seva història. Una vivència molt semblant a la meva i a la de la meva família, que podeu llegir en el conte L'ametller no va poder fugir, eix del recurs Jo em dic Brisa, i tu?
Durant la tarda i nit, els més petits van entrevistar a la Kaissa, van dibuixar el que s'endurien en cas d'haver de sortir precipitadament del seu país i es van posar en la pell d'un refugiat, carregant les seves motxilles i recorrent en cercle un trajecte simbòlic. En els dibuixos, alguns van explicar que se'n portarien la tele o la videoconsola, però la majoria van escollir les seves mascotes, els seus peluixos o records de la seva família.
Ja al vespre, els més grans van organitzar un sopar solidari, amb testimonis de diferents organitzacions, com Amnistia Internacional, ACNUR, Mans Unides i entitats de defensa de la diversitat sexual. Durant la vetllada, vàrem projectar el nostre curtmetratge 'Ser Refugiat a Barcelona', que cada dia aconsegueix més visites a You Tube.
Gràcies a l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per convidar-nos a aquest esdeveniment!
Gràcies a l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia per convidar-nos a aquest esdeveniment!
