Anima't a participar amb els més petits de la casa!! Ampliem el plaç d'admisió de propostes fins al dia 25

Ja estem a la recta final del nostre concurs 'Jo em dic Brisa, i tu?' i us recordem que podeu consultar les bases en aquest enllaç.

Sabem que sou creatius i creatives, perquè així ho hem comprovat en els tallers que hem impartit a les escoles de Barcelona, però tot i així us deixem alguns enllaços de referència i bones pràctiques per si voleu fer una ullada abans d'agafar la vostra càmera o escriure els vostres texts:

El bloc Encenent la imaginació s'ha sumat al concurs 'Jo em dic Brisa, i tu?' perquè els nens i nenes s'apropin a la realitat de les persones refugiades i participin en el concurs amb un vídeo, una fotografia o una carta a Malala. Han llegit el conte de Brisa, han visitat el refugi antiaeri de Girona i han llegit un fragment de l'article de Carles Rahola "Refugis i Jardins"... No deixeu de llegir l'entrada, plena de bones idees. Moltes gràcies Ángela!

Quin és el teu objecte més valuós? Què t'emportaries amb tu si haguessis de emprendre un llarg viatge? El fotògraf Brian Sokol ha fet una sèrie de fotografia a refugiats i refugiades amb el seu bé més preuat. I el resultat són aquests retrats. 

Emula al Brian Sokol, escull el més valuós que tens (valor real, per utilitat o afecte), busca un bon lloc, una bona il·luminació ... i ja gairebé tens la foto!

Coneix la història de Malala. Ella és un exemple de valentia al defensar al seu bloc, i ara a través de tot el món, el dret de les nenes a rebre una educació de qualitat. Malala és una icona per a tots els nens i nenes, educadors i persones que treballen per la justícia i la igualtat. Aquí tens la seva història. Si li escrius una carta formaràs part d'ella.

Canviem el guió! Envia'ns les teves imatges, cartes o vídeos abans del 25 de maig a educacio@eacnur.org

#el més important

"La Brisa i la seva família ha hagut de fugir. No han pogut agafar gairebé res del que tenien a casa. La Brisa s'ha emportat un fulard de color taronja, de seda suau, que l'abriga i protegeix, i també una capsa de colors i un petit quadern de fulls blancs, per estrenar. Li agrada tant dibuixar que ha pensat que l'ajudaria a suportar aquelles pors. En Lleó s'ha emportat la seva estimada gorra vermella, aquella que li va regalar el pare abans de marxar. Però la Menta no s'ha pogut endur el seu ametller florit. Mentre les llàgrimes li regalimaven galtes avall ha decidit endur-se unes quantes flors d'ametller embolicades en un mocador i unes ametlles que tenia en un pot, a la cuina, i que es guarda a la butxaca. Tant que se l'estima, ella, el seu ametller! Qui l'abraçarà ara?"

Quin és el teu objecte més valuós? Què t'emportaries amb tu si haguessis de emprendre un llarg viatge?  Arreu del món hi ha milers de nens i nenes que han hagut de fugir i només han pogut emportar-se una sola cosa amb ell.

El fotògraf Brian Sokol ha fet una sèrie de fotografia a refugiats i refugiades amb el seu bé més preuat, al igual que la Brisa amb el seu fulard i la caixa de colors.

Emula al Brian Sokol, escull el més valuós que tens (valor real, per utilitat o afecte), busca un bon lloc, una bona il·luminació ... i ja gairebé tens la foto! Envia-la junt amb una breu descripció i participa en el concurs "Jo em dic Brisa, i tu" a la categoria individual de fotografia. 

Podràs guanyar una càmera fotogràfica!

Consulta aquí les bases del concurs

La Maria té 10 anys i va haver de fugir del seu poble, Makaja a Sudan. Per la Maria el més important era endur-se'n un contenidor d'aigua.

En Ahmed té 10 anys i és de Sudan. Vivia a un poble anomenat Taga quan va fugir. El més important per en Ahmed  és el seu mico Kako, el seu millor amic.









Ella és la Tamara i té 20 anys. La Tamara és de Siria però ara viu a un camp de refugiats de Turquia. Quan va buscar refugi, ella va emportar-se el seu diploma de la escola per així poder seguir estudiant.











La Leila, de 9 anys, viu amb la seva família a un camp de refugiats a Iraq. L'objecte més important per la Leila són uns pantalons, perquè amb ells no passa fred per les nits i durant l'hivern.

Així vam celebrar el Dia de la Infància

Nenes i nens de l'Escola Igualada, el dia 20 de novembre de 2013. 

Hem celebrat el Dia de la Infància, el 20 de novembre, al col·legi Acadèmia Igualada amb 45 nens i nenes de Primària que van assistir al nostre taller Fem-los Créixer. Com ja sabeu, amb aquesta activitat intentem apropar als més petits la realitat de les persones refugiades, mitjançant jocs, la lectura del conte de la Brisa i la possibilitat d'escoltar en primera persona la història de la Kaissa i d'entrevistar-la sobre el seu trajecte des d'Algèria.

Sabates utilitzades per un nen per desplaçar-se  
des de Síria fins a Jordània. UNHCR/G. Beals

Igual que a Sant Adrià del Besòs, la setmana passada, els alumnes tenien molta curiositat per conèixer més detalls sobre la vida de la Kaissa, que els va acompanyar al pati i va respondre a les seves preguntes sobre la situació de les dones a Algèria, el tipus de persones que són perseguides al seu país, els anys que tenia quan va haver de fugir de la Kabilia o com és la seva vida a Barcelona.

El Dia de la Infància va commemorar enguany el 24 aniversari de l'aprovació de la Convenció sobre els Drets de l'Infant. I actualment, el conflicte de Síria i el tifó de Filipines són les situacions d'emergència que afecten a un major nombre de nens, segons UNICEF.

Síria viu una guerra que ja està en el seu tercer any amb més de 1,1 milions de nens i nenes refugiats en altres països que depenen de l'ajuda humanitària, i, dins de Síria,  4 milions de nens afectats més.

Per això és important per a l'ACNUR que els nens catalans coneguin de primera mà aquesta realitat, els motius que provoquen la fugida d'una família de casa seva i com respondre des de la pau i la tolerància a aquestes situacions injustes.

Gràcies a l'Acadèmia Igualada, professors, pares i tutors per acollir aquesta activitat. 

Canviem el guió?

Entrevistant a la Kaissa!

Nens i nenes de l'Escola Mediterrània entrevisten a la Kaissa, una de les activitats del taller 'Fem-los Créixer'

Aquesta setmana hem iniciat els tallers del nostre projecte 'Fem-los Créixer', basat en el recurs educatiu 'Jo em dic Brisa, i tu?'

L'equip de l’Escola Mediterrània a Sant Adrià del Besós (Barcelona) ens ha convidat a compartir la situació de les persones refugiades amb 66 nens i nenes de Cicle Mitjà. Dimecres, vam estar amb els alumnes i professorat de 4 de Primària i ahir, dijous, va ser el torn dels de 3 curs. Tots i totes van participar molt activament de les activitats i jocs que els vam proposar.

Tots junts, vam llegir el conte de la Brisa i hem escoltat la història de Kaissa, dos relats molt semblants sobre l'amor a la teva cultura, el sense sentit de la violència i l'experiència de ser refugiada i reiniciar una nova vida en una ciutat d'acollida.

Ha estat molt emocionant veure la resposta dels menuts i el seu interès per participar en una de les activitats que més els diverteixen del taller: l'entrevista.

Simulant un plató de televisió, van fer torns per fer-li a la Kaissa, periodista i professora amaziga de nacionalitat algeriana, tot tipus de preguntes:

• Per què va haver de fugir del seu país?
• Per què les nenes com ella no podien jugar com els nens?
• Per què estava prohibida la seva llengua, l'amazic?
• A quines persones es perseguia a la seva regió?

Amb unes quantes respostes i, segurament moltíssimes més preguntes, vam posar punt i a part a aquest taller. Ara és el moment de reflexionar i preparar-se pel concurs 'Jo em dic Brisa, i tu?'.

Gràcies als alumnes, mestres i monitors de l'Escola Mediterrània per aquesta fantàstica experiència!

Més informació sobre els tallers Fem-els Créixer que organitza, gratuïtament per les escoles i espais de lleure, el Comitè Català de l'ACNUR.