Commemoració Dia Mundial de les Persones Refugiades al Parlament i Lliurament Premis Concurs Educatiu 'Jo em dic Brisa, i tu?'

'Tortell Poltrona', invitat d'honor al acte del Parlament. ©Catalunya amb ACNUR 

Avui ha estat un dia de festa al Parlament, "la casa de tots els catalans i catalanes", en paraules de la seva presidenta Núria de Gispert. 

Els nens i nenes que han participat en el Concurs Educatiu 'Jo em dic Brisa, i tu?' han estat els grans protagonistes. Hi ha hagut moments emotius, aplaudiments, vídeos, discursos i una actuació estel·lar, la del Tortell Poltrona, fundador de Pallassos sense Fronteres. 

Compartim amb vosaltres algunes de les imatges de la jornada:

Els alumnes premiats, protagonistes de la jornada. ©Catalunya amb ACNUR

Una representació dels alumnes guanyadors al millor vídeo (modalitat col·lectiva) agraeixen el premi. El reportatge 'Ajudem els infants refugiats', creat i protagonitzat per alumnes de 3er A de Primària de l'Escola La Sagrera de Santa Eulàlia de Ronçana, reivindica una educació universal i recorda a la Malala i a les joves segrestades a Nigèria.

De esquerra a dreta: Victòria Camps, presidenta del
Comitè Catalá de l'ACNUR; Núria de Gispert, presidenta
del Parlament, i Jaume Mateu, president de Pallassos sense Fronteres.
©Catalunya amb ACNUR

Durant la part més institucional de l'acte, han intervingut la presidenta del Comitè Català de l'ACNUR, Victòria Camps, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i el fundador de Pallassos sense Fronteres,  Jaume Mateu.   Tots ells han elogiat els treballs presentats i han animat als nens i nenes a conèixer més de prop la situació de les persones refugiades.

Victòria Camps ha insistit en el gran valor que representa per la societat que des de l'àmbit escolar es promogui la reflexió i el coneixement i s'impulsin activitats en favor de la pau i la cooperació per afrontar els conflictes sense violència.

Per la seva banda, Tortell Poltrona ha recordat alguna de les seves experiències apropant somriures a nens i nenes de camps de refugiats d'arreu del món, des de 1992 fins avui dia.

Consulta aquí la llista de premiats en el I Concurs Educatiu 'Jo em dic Brisa, i tu?'

El concurs en el que tothom ha guanyat

Avui s'han lliurat els premis de la I Convocatòria del Concurs 'Jo em dic Brisa, i tu?' que, com sabeu, va néixer amb l'objectiu que els nens i nenes de tota Catalunya poguessin conèixer de prop què significa ser un refugiat o refugiada i expressar-ho a través d'una imatge, un vídeo o una carta adreçada a Malala Yousafzai.

Finalment podem gaudir dels treballs guanyadors, encara que amb la ferma convicció de què entre tots ens hem repartit un únic gran premi, de valor incalculable, compartit per tots els nens i nenes participants i també per aquells que els han transmès els valors de respecte, pau i solidaritat que defensa la iniciativa: professorat, pares, mares, tutors, blocaires, voluntaris... Moltes gràcies pel vostre suport!

Però, en aquest concurs en el qual guanya tothom, el jurat ha volgut reconèixer especialment l'esforç, creativitat i valor solidari dels següents treballs:

• Modalitat individual. Fotografia. Autora: Jade Saldañe. 3er B de Primària. Escola La Sagrera. Santa Eulàlia de Ronçana.

• Modalitat individual. Carta a la Malala. Autor: Florin Lacatus. 6è de Primària. Escola Sant Àngel, Camarles.

• Modalitat col·lectiva. Vídeo. 'Ajudem els infants refugiats'. Creat i protagonizat per alumnes de 3er A de Primària Escola La Sagrera. Santa Eulàlia de Ronçana.

Els finalistes en la modalitat individual han estat la Xenia Cabrera i Olivia Sanz (carta a la Malala) i Nelson Murphy i Júlia Reinoso (fotografia).

Els premis s'han lliurat en un acte especial celebrat al Parlament de Catalunya i presidit per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, en el qual van participar la presidenta del Comitè Català de l'ACNUR, Victòria Camps; el director del Comitè Català de l'ACNUR, Joan Reventós, i Jaume Mateu ('Tortell Poltrona') fundador i president de Pallassos sense Fronteres.

El jurat ha estat conformat per representants de la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, de les Àrees d'Educació per al Desenvolupament de l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, de la Universitat Autònoma i membres de la Junta Directiva del Comitè Catalá de l'ACNUR.

Ells i elles ja han començat a canviar el guió, però encara falta molta feina per fer. 

Bones vacances a tothom
i #seguim ;)

Els exilis, injustícies d'avui i de fa 75 anys

"Una nit de lluna plena / tramuntàrem la carena, /lentament sense dir re.../ si la lluna feia el ple/ també el feu la nostra pena".  (Poema 'Corrandes d'exili', de Joan Oliver)

Alumnes de ESO y Secundària a la frontera de Portbou i Cervera. ©Catalunya amb ACNUR

El passat 16 de maig, l'equip de l'ACNUR van col·laborar en un homenatge a les persones que el 1939 van haver d'exiliar-se a França després de la Guerra Civil espanyola. Una commemoració que va servir per remarcar la necessitat de treballar amb la pau i la memòria per evitar migracions forçades, com les que seguim vivint avui en dia a Síria, Sudan del Sud o Iraq.

Organitzat pel Memorial Democràtic de la Generalit de Catalunya, 200 alumnes de ESO y Secundària de Barcelona y Girona (en concret, de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Sentmenat, Barcelona, Figueres i Vilafant)  juntament amb representants de l'ajuntament de Portbou i altres entitats vam creuar simbòlicament un dels passos de fugida més utilitzats durant la Retirada, al gener de 1939.  Probablement el moment més emotiu va ser l'aplaudiment de tots a la Lluïsa Miralles, que va recórrer de nou els últims quilòmetres que va realitzar amb la seva família fa 75 anys a la recerca de llibertat i seguretat. 

Catalunya-Colombia, els exilis continuen

Alumnes al acte del teatre de Portbou. ©Catalunya amb ACNUR

L'acte d'homenatge va tenir lloc a la sala de teatre de Portbou, on es va projectar el documental 'Temps de Memòria', un vídeo al qual podeu accedir en aquest enllaç  en el què participen personalitats de la societat i la cultura catalana com la Mònica Terribas, el Josep Guardiola, el Lluís Llach o Carme e Inma Puig Antich, germanes de Salvador, l'anarquista condemnat a mort i executat durant el franquisme, fa 40 anys.

Fent el camí a França, 75 anys després. ©Catalunya amb ACNUR

Va ser un dels moments més emocionants del dia, gairebé tant com els testimonis de Manel Vila, vocal de la Junta Directiva del Comitè Català de l'ACNUR i una refugiada colombiana, que actualment viu de manera anònima a Barcelona i va haver d'abandonar el seu país per les seves idees polítiques i el seu treball com a activista. Els estudiants també van presentar els seus treballs sobre l'exili i la recuperació de personalitats que formen part de la nostra memòria històrica, alguna d'elles de la seva pròpia família.

Es necessiten diverses generacions per restablir el llaç que un bon dia es va trencar per una guerra, un conflicte social o la intolerància. I evitar els desplaçaments forçats és un dels grans reptes de tots els que treballem per la pau i la convivència. 

Però val la pena apostar per això. Ens ajudes? 

Anima't a participar amb els més petits de la casa!! Ampliem el plaç d'admisió de propostes fins al dia 25

Ja estem a la recta final del nostre concurs 'Jo em dic Brisa, i tu?' i us recordem que podeu consultar les bases en aquest enllaç.

Sabem que sou creatius i creatives, perquè així ho hem comprovat en els tallers que hem impartit a les escoles de Barcelona, però tot i així us deixem alguns enllaços de referència i bones pràctiques per si voleu fer una ullada abans d'agafar la vostra càmera o escriure els vostres texts:

El bloc Encenent la imaginació s'ha sumat al concurs 'Jo em dic Brisa, i tu?' perquè els nens i nenes s'apropin a la realitat de les persones refugiades i participin en el concurs amb un vídeo, una fotografia o una carta a Malala. Han llegit el conte de Brisa, han visitat el refugi antiaeri de Girona i han llegit un fragment de l'article de Carles Rahola "Refugis i Jardins"... No deixeu de llegir l'entrada, plena de bones idees. Moltes gràcies Ángela!

Quin és el teu objecte més valuós? Què t'emportaries amb tu si haguessis de emprendre un llarg viatge? El fotògraf Brian Sokol ha fet una sèrie de fotografia a refugiats i refugiades amb el seu bé més preuat. I el resultat són aquests retrats. 

Emula al Brian Sokol, escull el més valuós que tens (valor real, per utilitat o afecte), busca un bon lloc, una bona il·luminació ... i ja gairebé tens la foto!

Coneix la història de Malala. Ella és un exemple de valentia al defensar al seu bloc, i ara a través de tot el món, el dret de les nenes a rebre una educació de qualitat. Malala és una icona per a tots els nens i nenes, educadors i persones que treballen per la justícia i la igualtat. Aquí tens la seva història. Si li escrius una carta formaràs part d'ella.

Canviem el guió! Envia'ns les teves imatges, cartes o vídeos abans del 25 de maig a educacio@eacnur.org

#el més important

"La Brisa i la seva família ha hagut de fugir. No han pogut agafar gairebé res del que tenien a casa. La Brisa s'ha emportat un fulard de color taronja, de seda suau, que l'abriga i protegeix, i també una capsa de colors i un petit quadern de fulls blancs, per estrenar. Li agrada tant dibuixar que ha pensat que l'ajudaria a suportar aquelles pors. En Lleó s'ha emportat la seva estimada gorra vermella, aquella que li va regalar el pare abans de marxar. Però la Menta no s'ha pogut endur el seu ametller florit. Mentre les llàgrimes li regalimaven galtes avall ha decidit endur-se unes quantes flors d'ametller embolicades en un mocador i unes ametlles que tenia en un pot, a la cuina, i que es guarda a la butxaca. Tant que se l'estima, ella, el seu ametller! Qui l'abraçarà ara?"

Quin és el teu objecte més valuós? Què t'emportaries amb tu si haguessis de emprendre un llarg viatge?  Arreu del món hi ha milers de nens i nenes que han hagut de fugir i només han pogut emportar-se una sola cosa amb ell.

El fotògraf Brian Sokol ha fet una sèrie de fotografia a refugiats i refugiades amb el seu bé més preuat, al igual que la Brisa amb el seu fulard i la caixa de colors.

Emula al Brian Sokol, escull el més valuós que tens (valor real, per utilitat o afecte), busca un bon lloc, una bona il·luminació ... i ja gairebé tens la foto! Envia-la junt amb una breu descripció i participa en el concurs "Jo em dic Brisa, i tu" a la categoria individual de fotografia. 

Podràs guanyar una càmera fotogràfica!

Consulta aquí les bases del concurs

La Maria té 10 anys i va haver de fugir del seu poble, Makaja a Sudan. Per la Maria el més important era endur-se'n un contenidor d'aigua.

En Ahmed té 10 anys i és de Sudan. Vivia a un poble anomenat Taga quan va fugir. El més important per en Ahmed  és el seu mico Kako, el seu millor amic.









Ella és la Tamara i té 20 anys. La Tamara és de Siria però ara viu a un camp de refugiats de Turquia. Quan va buscar refugi, ella va emportar-se el seu diploma de la escola per així poder seguir estudiant.











La Leila, de 9 anys, viu amb la seva família a un camp de refugiats a Iraq. L'objecte més important per la Leila són uns pantalons, perquè amb ells no passa fred per les nits i durant l'hivern.