2015 és una data clau en l’agenda internacional donat que finalitzen els Objectius Del Mil•lenni. En termes globals s'han aconseguit progressos; però és evident que aquests avenços han estat desiguals arreu del món i que cal seguir treballant.
Aquest curs arranquem amb l’activitat “Escoltem els Refugiats”
desenvolupada a
l’Institut Can Puig a St.Pere
de Ribes, amb el
testimoni de la Liliana,
col•laboradora
del Comitè Català amb
l’ACNUR. És important que els alumnes coneguin els diferents conceptes relacionats amb
les migracions forçoses, com són la diferència entre un visitant i un migrant,
els diferents tipus de migracions i els conceptes d’asil i refugiat. És per
això que a l’activitat “Escoltem els Refugiats” un dinamitzador del Comitè
Català de l’ACNUR
desenvolupa una petita presentació on es repassen tots aquests conceptes en
forma de conversació amb els
alumnes. Es tracten temes actuals com les
devolucions forçoses a la tanca de Ceuta i Melilla, la tragèdia de Lampedusa…
Tot de manera que l’alumne sigui conscient de què és un fenomen proper que es
repeteix diàriament i empatitzin amb la persona nouvinguda.
Després de la petita presentació, projectem un recurs audiovisual, el “Welcome
to my
country”,
un vídeo que retrata el dia a dia dels refugiats als camps de refugiats
d’Etiòpia.
Gràcies al recurs audiovisual, els alumnes entenen millor i interioritzen els conceptes prèviament desenvolupats, alhora que veuen d’una manera més propera quina és la realitat de les persones refugiades als camps. Després donem pas al protagonista de l’activitat, el testimoni en primera persona d’un refugiat.
Gràcies al recurs audiovisual, els alumnes entenen millor i interioritzen els conceptes prèviament desenvolupats, alhora que veuen d’una manera més propera quina és la realitat de les persones refugiades als camps. Després donem pas al protagonista de l’activitat, el testimoni en primera persona d’un refugiat.
Hem arrancat el curs amb el testimoni de la Liliana
de Bòsnia Hercegovina, que va haver de fugir de casa seva als anys 90’s a causa de la brutal guerra civil que va posar fi a la vida de tantes persones. La Liliana aleshores tenia 19 anys, estava a punt de començar la universitat quan va esclatar la guerra i va haver de marxar del país. La seva historia va deixar als alumnes molt commocionats, i van voler fer-li moltes preguntes en acabar el seu relat. Molts es van apropar després per veure com podien col•laborar amb ACNUR o que podien aportar.
El mateix va passar quan vam anar a Lleida a l’
institut Josep
Lladonosa amb el Mamadou
de Guinea Conakry.
Des del Comitè Català de l'ACNUR volem agrair el teu suport per seguir desenvolupant aquest tipus d’activitats on els joves estudiants s’impliquen tant que sovint realitzen alguna activitat dins del seu àmbit d’influència que doni suport a les crides d’emergència de l’ACNUR. Comptem amb tots vosaltres en la difusió i sensibilització de la situació de les persones refugiades i en la lluita pel compliment dels drets humans.
Bones festes i bon any 2015!
.png)
