#el més important

"La Brisa i la seva família ha hagut de fugir. No han pogut agafar gairebé res del que tenien a casa. La Brisa s'ha emportat un fulard de color taronja, de seda suau, que l'abriga i protegeix, i també una capsa de colors i un petit quadern de fulls blancs, per estrenar. Li agrada tant dibuixar que ha pensat que l'ajudaria a suportar aquelles pors. En Lleó s'ha emportat la seva estimada gorra vermella, aquella que li va regalar el pare abans de marxar. Però la Menta no s'ha pogut endur el seu ametller florit. Mentre les llàgrimes li regalimaven galtes avall ha decidit endur-se unes quantes flors d'ametller embolicades en un mocador i unes ametlles que tenia en un pot, a la cuina, i que es guarda a la butxaca. Tant que se l'estima, ella, el seu ametller! Qui l'abraçarà ara?"

Quin és el teu objecte més valuós? Què t'emportaries amb tu si haguessis de emprendre un llarg viatge?  Arreu del món hi ha milers de nens i nenes que han hagut de fugir i només han pogut emportar-se una sola cosa amb ell.

El fotògraf Brian Sokol ha fet una sèrie de fotografia a refugiats i refugiades amb el seu bé més preuat, al igual que la Brisa amb el seu fulard i la caixa de colors.

Emula al Brian Sokol, escull el més valuós que tens (valor real, per utilitat o afecte), busca un bon lloc, una bona il·luminació ... i ja gairebé tens la foto! Envia-la junt amb una breu descripció i participa en el concurs "Jo em dic Brisa, i tu" a la categoria individual de fotografia. 

Podràs guanyar una càmera fotogràfica!

Consulta aquí les bases del concurs

La Maria té 10 anys i va haver de fugir del seu poble, Makaja a Sudan. Per la Maria el més important era endur-se'n un contenidor d'aigua.

En Ahmed té 10 anys i és de Sudan. Vivia a un poble anomenat Taga quan va fugir. El més important per en Ahmed  és el seu mico Kako, el seu millor amic.









Ella és la Tamara i té 20 anys. La Tamara és de Siria però ara viu a un camp de refugiats de Turquia. Quan va buscar refugi, ella va emportar-se el seu diploma de la escola per així poder seguir estudiant.











La Leila, de 9 anys, viu amb la seva família a un camp de refugiats a Iraq. L'objecte més important per la Leila són uns pantalons, perquè amb ells no passa fred per les nits i durant l'hivern.

Fem-los créixer amb valors

Avui és el Dia del Nen i la Nena i volem compartir amb vosaltres aquesta història escrita pel periodista Haben Habteslasie per l'ACNUR en Amman, Jordània. L'hem traduït al català perquè val la pena descobrir aquesta iniciativa gràcies a la qual un grup de nens i nenes refugiades de Síria poden assistir a l'escola. Pots consultar el text original aquí (en anglès).

Jamal, refugiat sirià (esquerra), ajuda al seu cosí Akram mentre ensenyen a l'escola
en un assentament als afores de Amman, Jordània.  ©UNHCR / S. Baldwin

"En un barri de Amman, envoltat de piles d'escombraries i ovelles esgarriades, Jamal i el seu cosí Akram ensenyen l'alfabet àrab per a un petit grup de nens refugiats sirians . L'aula és una petita botiga taronja, on els joves alumnes se sentin a terra amb els seus llibres de text en les seves faldes . Una pissarra penja d'una paret de la tenda de campanya.

És molt simple, però eficaç. En un país on gairebé la meitat dels nens refugiats sirians en edat escolar no poden assistir a les escoles públiques, els residents d'un campament informal al districte de Kherbet Al- Souk de la capital jordana han pres l'assumpte en les seves pròpies mans.

Asmaa, una refugiada siriana de 10 anys, resol un problema de matemàtiques, mentres, al fons, Akram parla amb altres alumnes de l'escola. ©UNHCR / S. Baldwin

La iniciativa va sorgir de Jamal , que era professor a Síria i volia assegurar-se que els nens en el seu assentament informal de prop de 500 refugiats no estaven perdent la seva educació . Jamal va aconseguir l'ajuda d'Akram i les hi va arreglar per obtenir una carpa vella per utilitzar com a sala de classes en la seva àrea semirural. 

Fa uns quatre mesos, estaven ja a punts i va convidar els pares a enviar els seus fills a la nova escola , que ha rebut un important suport de l'ACNUR . Els nens havien tractat d'assistir a l'escola pública local, però molts no van poder trobar un lloc en la institució, plena de gent.

Ells ensenyen el currículum jordà , incloent àrab, Ciències, Matemàtiques i una mica d'anglès . L'escola no pot oferir certificats, però almenys es prepara els nens per tornar a entrar en el sistema d' educació formal, ja sigui a les escoles públiques de Jordània o de tornada a casa a Síria si es restableix la pau, va explicar el Jamal.

Mohammad amb el seu fill Khalid, de deu anys,
que assisteix a l'escola. ©UNHCR / S. Baldwin

Gairebé tots els matins, els nens i nenes fan cua fora de la tenda de l'escola en línies separades amb les seves mans esteses per una revisió neteja . Tots semblen ansiosos per començar. "M'agrada molt anar a l'escola", va dir el Khalid , de 10 anys, que vol esdevenir pilot algun dia .

Igual que molts nens aquí, ell també ha de treballar per guanyar diners per la seva família. El Khalid assisteix a classes al matí i després passa les tardes en una fàbrica local guanyant prop de 1,25 dòlars nord-americans per hora. Però ell entén la importància d'una bona educació , i diu que "l'aprenentatge de les matemàtiques és millor per a mi que jugar a jocs".

El seu pare, Mohammad Jamal, està d'acord i diu que està feliç de que el seu fill rebi almenys una mica d'educació, i prop de casa seva. "Si aquesta escola no existís, jo no ho enviaria a cap costat", va dir, citant els casos d'intimidació contra els sirians matriculats a les escoles estatals. Temia per la seguretat del seu fill.

Però almenys Khalid és capaç d'assistir a l'escola en l'assentament Kherbet Al-Souk, que es va establir fa uns nou mesos. En els més de tres anys de crisi siriana, centenars de milers de nens refugiats s'enfronten a obstacles per aconseguir llocs a l'escola. Això ha suscitat el temor de la creació d'una''generació perduda" de nens i nenes que mai seran capaços de contribuir significativament al futur del seu país. Molts estan en perill de perdre completament l'aprenentatge formal, si la guerra continua.

Els nens de Kherbet Al-Souk poden ser dels afortunats. Jamal i Akram assisteixen al campament de l'escola amb l'ajuda de donacions privades, efectiu de l'ACNUR, i articles per a la llar d'organitzacions benèfiques locals, incloent un moble amb calaixos. I ara estan utilitzant una carpa més gran per fer front als nous estudiants."Amb sort, Akram obtindrà algunes caravanes per als nens en el futur", va dir el Jamal, que recentment va rebre una bona notícia sobre el seu propi futur. Poc després de parlar amb l'ACNUR, es va traslladar amb la família a Àustria, on la seva filla anirà a l'escola i rebrà formació integral.
De tornada a Jordània, la seva iniciativa en la creació de l'escola en Kherbet Al-Souk continuarà beneficiant als nens i nenes refugiades sirians que romanen a Jordània". 

Font: UNHCR News Story. Autor del reportatge: Haben Habteslasie Imatges: S. Baldwin

4-11 de Març: Setmana de les Dones Refugiades

Més de 45 milions de persones al món són víctimes de la persecució i de la vulneració dels seus drets més fonamentals, per les seves idees polítiques, pertànyer a una ètnia/nacionalitat determinada, professar la seva religió, per la seva orientació sexual o pel sol fet de ser dones. I més de la meitat de les persones refugiades i desplaçades del món són precisament dones i infants.

En ple segle XXI, pràcticament a tots els països del món, les dones encara pateixen agressions contra la vida i la seva integritat. A l’hora, la discriminació i la desigualtat és present en la majoria de societats, tan avançades com empobrides.

Odette, una congolesa refugiada, se despide de su mejor amiga,
que decide retornar a R.D. Congo. ©UNHRC/H.Reichenberger

I milers de dones arreu del món es veuen obligades a fugir del seu lloc d’origen a la recerca d'un entorn més segur, on reprendre i refer una vida normal per elles i pels seus fills.

Valentes, resilients, compromeses, supervivents... el 8 de Març commemorem la lluita de moltes d’aquestes dones, ja siguin persones conegudes o heroïnes anònimes, per la defensa dels seus drets i contra les desigualtats, una lluita plena de reptes i desafiaments que ens concerneixen a totes i a tots, una lluita per la dignitat humana i la construcció d’un món en pau.

Per sumar-nos al debat, us convidem a assistir als actes que hem organitzat des del Comitè Català de l'ACNUR en col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona:

Exposició “Dones de Darfur: una altra mirada” amb fotografies de Francisco Magallón. Del 4 al 16 de març de 2014 a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona. (Avinguda Ramon i Cajal, 70).

Passi del documental “Msilale Wanawake: Dones de Kivu Sud caminant”. Dijous, 6 de març de 2014 a les 19 h. a l’Antiga Audiència. Plaça del Pallol. Tarragona.

Diàleg “Dones refugiades: Coratge, Present i Nous Horitzons”. Moderat per la professora i periodista amaziga El-Kaissa Ould-Braham, que conversarà amb Liliana Zoranovic, professora bosniana que va haver de fugir de la guerra en un comboi humanitari l'any 1994, y Katherine Garnica Marin, exiliada colombiana, experta en mediació intercultural i violència de gènere. Dimarts, 11 de març de 2014 a les 19 h, a l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona.

Com vols commemorar el Dia Internacional de les Dones?

Aung San Suu Kyi, símbol de la llibertat a Birmània

Aung San Suu Kyi, en 2011. Open Myanmar Photo Project

Aquesta setmana hem recordat la història d'Aung San Suu Kyi, defensora dels drets humans i la llibertat a Birmània. Ha estat gràcies al Kumara, un refugiat d'aquest petit país asiàtic (actual Myanmar) on els ciutadans i ciutadanes han passat de la colonització britànica a una duríssima dictadura .

En Kumara viu a Barcelona des de 2010 i forma part del nostre projecte Escoltem els Refugiats. Avui ha explicat la seva història a un grup de joves de l'IES Ventura Gassol de Badalona .

Com en tants règims de control i restricció de la llibertat, a Birmània l'educació és una arma de desinformació. Ho ha transmès molt bé el Kumara: "els dirigents no volen que els nens i joves aprenguin; quan estudies, memoritzes, però no hi ha cap espai per la crítica".

Monjo budista

D'origen molt humil, Kumara va decidir ser monjo budista, però es va adonar que aquesta elit religiosa vivia allunyada dels problemes reals del carrer. Sense voler dedicar-se a la política, es va convertir així en un perseguit polític només per donar suport a organitzacions que defensaven el pensament crític al seu país. I ara, després dels canvis que ha experimentat Myanmar amb una tímida obertura a la democràcia el 2011, la seva esperança és que en les pròximes eleccions presidencials de 2015, la lideressa de l'oposició Suu Kyi arribi al poder i iniciï un autèntic canvi.

L'Adriana, de l'ACNUR, presenta la xerrada 'Escoltem 
els Refugiats', avui a Badalona.

Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la Pau 1991, és la més coneguda dels 700 presos de consciència que hi havia a Birmània en els anys 90. La seva lluita pacifista, inspirada per Gandhi i la fe budista, la va retenir 21 anys en arrest domiciliari. Defensa una segona independència (després de la descolonització) que permeti la convivència entre les nombroses ètnies del seu país. 

Gràcies al Kumara per recordar a la Suu Kyi i explicar com es viu en primera persona l'absència de llibertat i l'inici d'una nova vida.

Bon any 2014!

Una família desplaçada a Síria a causa del conflicte 
que pateix el país. UNHCR / A. McConnell

Demà comença l'hivern i en breu les festes nadalenques i un nou any. Des del Comitè Català de l'ACNUR volem agrair el teu suport a les nostres activitats i projectes.

2014 és un any de grans reptes per a la solidaritat, la construcció de la pau i la convivència. Comptem amb tots vosaltres en la difusió i sensibilització de la situació de les persones refugiades i en la lluita pel compliment dels drets humans.

Bones festes i bon any 2014!

Dia del Migrant: Som una gran família humana

"La migració és una expressió de l'aspiració humana per la dignitat, la seguretat i un futur millor. És part del teixit social, de la nostra condició com una família humana". (Ban Ki-Moon, secretari general de l'ONU).

Avui és el Dia de les Persones Migrants, una jornada dedicada als més de 232 milions de persones al món, la meitat dones, que s'han desplaçat del seu país a la recerca d'una vida millor o un lloc en el qual realitzar la seva feina dignament. 

Cada vegada més, som una gran família humana, diversa i plural, i tots i totes tenim la responsabilitat de condemnar amb fermesa el racisme i la intolerància. A Catalunya, un 15% de la població actual és d'origen estranger i això és part de la nostra riquesa i desenvolupament com a societat. 

Tu també ets clau per exigir que es protegeixin els drets humans i llibertats fonamentals dels migrants. Per això t'animem a participar en l'última campanya de Nacions Unides i conèixer la història de molts i moltes migrants a través de les xarxes socials, mitjançant l'etiqueta #IAmAMigrant   #JoSocMigrant.  

Perquè tots i totes, en algun moment de la nostra història, som o hem sigut migrants. Participa!

Feliç dia dels Drets Humans!

"En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil, i a gaudir-ne en qualsevol país". (Article 14.1). "Tota persona té dret a l'educació". (Article 26)

Nous refugiats al Centre de Trànsit Nyakabande al sud-oest d'Uganda. Molts van poder portar les seves pertinences amb ells quan van fugir de les seves llars. UNHCR/L.Beck

Avui, 10 de decembre, celebrem el Dia dels Drets Humans, una data que commemora la signatura en 1948 de la Declaració Universal dels Drets Humans. I ho fem amb el record de Nelson Mandela, mort fa 5 dies, un referent universal per la seva lluita incansable per la igualtat i els drets de les persones, més enllà del color de la seva pell, el seu estatus social i el seu gènere.

Nelson Mandela

Són moltes les persones que treballen a diari pels drets humans des del seu àmbit d'actuació: l'escola, el barri, les zones en conflicte o els camps de refugiats. I un exemple és l'Angèlique Namaika, recent premi Nansen de l'ACNUR, que treballa al nord-est de la República Democràtica del Congo ajudant a les dones víctimes de la violència. 

No obstant, no podem ignorar que diàriament molts d'aquests principis s'infringeixen, lluny i a prop de la nostra societat. Per això queda molt camí per recórrer. Perquè els articles 14 i 26, i tota la resta de valors recollits en la Declaració, es compleixin sense excuses.

Són molts els lluitadors i lluitadores pels drets humans, el nostre codi bàsic de convivència universal. Alguns més coneguts com Mandela, Malala o Sor Angèlique; altres amb una feina diària menys coneguda però igual de necessària. 

Són gent normal, com tu, que aposten per la pau i la justícia i es converteixen en herois i heroïnes . Per tant, avui tenim molt per celebrar. 

I tu, a qui li dediques el Dia dels Drets Humans?