Feliç dia dels Drets Humans!

"En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil, i a gaudir-ne en qualsevol país". (Article 14.1). "Tota persona té dret a l'educació". (Article 26)

Nous refugiats al Centre de Trànsit Nyakabande al sud-oest d'Uganda. Molts van poder portar les seves pertinences amb ells quan van fugir de les seves llars. UNHCR/L.Beck

Avui, 10 de decembre, celebrem el Dia dels Drets Humans, una data que commemora la signatura en 1948 de la Declaració Universal dels Drets Humans. I ho fem amb el record de Nelson Mandela, mort fa 5 dies, un referent universal per la seva lluita incansable per la igualtat i els drets de les persones, més enllà del color de la seva pell, el seu estatus social i el seu gènere.

Nelson Mandela

Són moltes les persones que treballen a diari pels drets humans des del seu àmbit d'actuació: l'escola, el barri, les zones en conflicte o els camps de refugiats. I un exemple és l'Angèlique Namaika, recent premi Nansen de l'ACNUR, que treballa al nord-est de la República Democràtica del Congo ajudant a les dones víctimes de la violència. 

No obstant, no podem ignorar que diàriament molts d'aquests principis s'infringeixen, lluny i a prop de la nostra societat. Per això queda molt camí per recórrer. Perquè els articles 14 i 26, i tota la resta de valors recollits en la Declaració, es compleixin sense excuses.

Són molts els lluitadors i lluitadores pels drets humans, el nostre codi bàsic de convivència universal. Alguns més coneguts com Mandela, Malala o Sor Angèlique; altres amb una feina diària menys coneguda però igual de necessària. 

Són gent normal, com tu, que aposten per la pau i la justícia i es converteixen en herois i heroïnes . Per tant, avui tenim molt per celebrar. 

I tu, a qui li dediques el Dia dels Drets Humans?

Felicitats germana Angélique!

Ja hem tornat de les vacances, amb moltes ganes de presentar-vos les novetats del projecte 'Jo em dic Brisa, i tu?', per a que des de les escoles i espais pugueu promoure amb el suport de Catalunya amb ACNUR la realitat de les persones refugiades.

Però abans volem compartir amb vosaltres una gran notícia: la concessió del premi Nansen, el més prestigiós de l'ACNUR, a la monja congolesa Angélique Namaika.

Namaika, a través del seu Centre per a la Reintegració i el Desenvolupament, ha ajudat a transformar les vides de més de 2.000 dones i nenes que han estat obligades a fugir de les seves llars i que han patit abusos, principalment a mans del grup rebel Exèrcit de Resistència del Senyor (Lord Resistance Army - LRA - per les seves sigles en anglès). Moltes de les dones a les quals ha ajudat han patit segrests  treballs forçosos, pallisses, assassinats, violacions i altres abusos dels drets humans.

La pròpia Angélique va ser desplaçada per la violència el 2009 quan vivia a la ciutat de Dungu, a la província d'Orientale de la República Democràtica del Congo. Conèixer el dolor d'haver de fugir de la seva llar és, en part, el què la mou a treballar cada dia per ajudar els que ho necessiten.

Des de 2008 s'estima que unes 320.000 persones s'han vist forçades a fugir de la província d'Orientale i, en alguns casos, en diverses ocasions. Un informe, elaborat per l'ACNUR i el Centre de Seguiment de Desplaçament Intern (IDMC per les sigles en anglès), subratlla que la violència de l'LRA ha provocat un trauma greu i durador tant per als segrestats com per als centenars de milers de persones que encara tenen por de tornar a casa.

Aquest premi ens permet conèixer millor a una de tantes persones que dediquen la seva vida a lluitar contra la injustícia i la dignitat de les dones refugiades.

Necessitem més Angéliques i més Malalas. Canviem el guió!